Àrea temàtica
Anatomia > Òrgans i sistemes

ca - tíbia n f
ca - cnemi n m sin. compl.
ca - fòcil major n m sin. compl.
es - tibia
fr - tibia
en - shin bone
en - tibia

Definició
Os llarg, parell i asimètric, situat en la part anterior i interna de la cama, per dintre del peroné, per sota del fèmur, i per sobre del tars. Consta d'un cos o diàfisi i de dos extrems o epífisis (superior i inferior). L'epífisi superior presenta dues superfícies articulars horitzontals, lleugerament excavades, anomenades cavitats glenoides de la tíbia, interna i externa que s'articulen amb els còndils femorals. Les dues cavitats glenoides estan situades sobre dues masses voluminoses, anomenades tuberositats de la tíbia, que en conjunt formen el planell tibial. La tuberositat externa presenta una careta articular destinada a articular-se amb una careta semblant del cap del peroné. L'epífisi inferior presenta una cara inferior que s'articula amb l'astràgal, una part interna diferenciada en forma d'apòfisi voluminosa, anomenada mal·lèol intern, i una cara interna proveïda d'una excavació, destinada a rebre l'extrem inferior del peroné.

Nota
La denominació cnemi prové del grec knémé 'cama'.